La capacitat per millorar ve determinada per la capacitat que tingues per canviar hàbits. "Si sempre fas el mateix, sempre obtindràs el mateix resultat".

TUBICONES


Aquesta entrada va dedicada a tots aquells tubadictes, que volen portar un pas més enllà la seua passió per la tuba i volen donar un toc més tubístic personalitzant el fons d'escriptori del seu ordinador.

Aquí us deixe un paquet de icones per a substituir les tradicionals icones de les carpetes predefinides de windows.


https://sites.google.com/site/recursos0musicals/download/Icones.zip?attredirects=0&d=1



COM CANVIAR LA ICONA D'UNA CARPETA:
  1. Clica amb el botó dret sobre la carpeta que vulgues canviar la icona.
  2. Clica sobre el menú "personalitzar".
  3. Clica sobre el botó "canviar icona"
  4. Clica en "navegar" i ves a la carpeta on està la icona que vols visualitzar.
  5. Selecciona-la i confirma tots els canvis.


COM CANVIAR LA ICONA DE "MI PC": 
  1. Situat en l'Escritorio de l'ordinador i clica sobre el botó dret del ratolí.  
  2. Selecciona "propietats".
  3. Clica sobre el menú "canviar les icones de l'escriptori" que hi ha a la part dreta de la pantalla.
  4. Selecciona quines icones vols que es mostren a l'escritori.
  5. Selecciona quina icona vols canviar i clica sobre "canviar icona". 
  6. Clica en "navegar" i ves a la carpeta on està la icona que vols visualitzar.
  7. Selecciona-la i confirma tots els canvis.




    Pots crear qualsevol icona partint d'una imatge. Envia'm el teu dibuix al següent email i te la reenviaré en format .ICO. 


DONALD REINHARDT - DOUG ELLIOTT: THE PIVOT SYSTEM


Donald Reinhardt (1908-1989) fou un mestre de trombó, encara que molts altres instrumentistes de la família del vent metall acudien a ell per resoldre problemes i millorar la seua pràctica instrumental. De jove, Donald va tindre dificultats per a tocar el trombó, acudí a molts professors però cap d'ells va ser capaç de resoldre les seues limitacions per a millorar i progressar amb el trombó. Un dia, Donald va danyar la bomba d'afinació del seu trombó i quan li la van reparar, aquesta no tenia el contrapès. Això va donar lloc a modificar l'angle del broquet més cap a baix del que estava acostumat a tocar, fou així com va descobrir que per primera vegada podia tocar un si bemoll agut amb comoditat. Aquesta modificació de l'angle del broquet tingué un profund efecte en la seva forma de tocar, posteriorment va continuar les seues investigacions amb la creació dels anells visualitzadors i finalment amb la fabricació de broquets transparents perquè pogués estudiar les diferències entre les embocadures dels diferents instrumentistes de metall. Després d'alguns anys d'estudi realitzant classes particulars gratis per provar les seves idees, Reinhardt va desenvolupar un enfocament per a l'ensenyament dels instruments de vent metall que va descriure en un parell de llibres. El més detallat d'aquests fou l'Enciclopèdia del Sistema Pivot.

Reinhardt classificà les embocadures en 4 tipus principals, amb diversos subtipus. Els tipus principals estan determinats per la posició de la mandíbula dels instrumentistes en repòs i per la quantitat de llavi superior i inferior que hi ha dins del broquet.

  • Les embocadures de tipus I són característiques d'instrumentistes amb les dents superiors i inferiors alineades perfectament quan la mandíbula està en repòs. 
  • Les embocadures de tipus II són característiques d'instrumentistes en els quals les dents inferiors sobreïxen a les dents superiors. 
  • Les embocadures tipus III són característiques d'instrumentistes amb la mandíbula inferior endarrerida quan aquesta està en repòs i que col·loca el broquet de manera que el llavi superior ocupa una major part dintre del broquet. Aquests instrumentistes poden optar també per moure la mandíbula cap a fora per a tocar. 
  • El tipus embocadura IV també té una posició endarrerida de la mandíbula en repòs, però col·loquen el llavi inferior més a dins del broquet. Aquests jugadors poden igualment moure la mandíbula cap a fora per a tocar.

Els principals tipus II i IV són embocadures amb fluix d'aire superior, mentre que els principals tipus III són de fluix d'aire inferior. El tipus I és de fluix d'aire inferior, però el tipus I-A és de fluix d'aire superior. 




La taxonomia de Reinhardt ha estat durament criticada per ser complexa i de difícil comprensió. Per a facilitar la comprensió del que s'ha exposat anteriorment caldria fer algunes aclaracions:
  • Els tipus I i II són essencialment iguals, l'única diferència és la posició de la mandíbula de l'instrumentista quan està en repòs.  
  • Mentre que les embocadures del tipus III  són de fluix d'aire inferior i els tipus IV són de fluix superior, el tipus III és clarament diferent de la III-A i III-B, ja que es fa ús d'un tipus de "pivot" diferents.  
  • Alguns dels subtipus III i IV funcionen exactament igual que altres subtipus, l'única diferència funcional és la posició general de la mandíbula durant la reproducció.
  



Doug Elliott, alumne de Reinhardt, simplificà els tipus d'embocadura dels instruments de metall en 3 tipus bàsics embocadura. L'enfocament d'Elliott és molt més simple i els termes que defensa són més descriptiu i menys probabilitats de ser mal entesos.


Tipus Reinhardt
Tipus
Elliott
Descripció General
I
III-A

Emplaçament molt alt
  • Hi ha més llavi superior que inferior dins del broquet (fluix d’aire inferior), generalment al voltant del 70% del broquet l’ocupa el llavi superior. 
  • Les dents estan més o menys alineades.
  • El broquet forma aproximadament un angle recte.  
  • Per a ascendir al registre agut el broquet i els llavis basculen cap al nas en bloc.
III
III-B
Emplaçament mig-alt
  • Hi ha més llavi superior que inferior dins del broquet (fluix d’aire inferior), generalment entre un 50% i un 70% del llavi superior ocupa la part interna del broquet. 
  • La mandíbula inferior està en una posició més endarrerida respecte a la mandíbula superior. 
  • El broquet forma un angle lleugerament inclinat cap avall.  
  • Per a ascendir al registre agut el broquet i els llavis basculen cap al mentó en bloc.
I-A
II
II-A
IV
IV-A
Emplaçament baix
  • Hi ha més llavi inferior que superior dins del broquet (fluix d’aire superior), entre un 50% i un 90% del llavi inferior ocupa la part interna del broquet. 
  • Les dents estan més o menys alineades. 
  • El broquet habitualment forma un angle recte, però poden haver diverses variacions de l'angle del broquet en aquest tipus.
  • Per a ascendir al registre agut el broquet i els llavis basculen cap avall, a la barbeta. 
 

  • Parlant estrictament de la funció dels tipus d'embocadura, el tipus I i III-A de Reinhardt són idèntics, l'única diferència és que en el tipus I les dents de l'instrumentista estan alineades de forma natural quan la mandíbula està en repòs. El tipus III-A correspon a l'embocadura més comú, la mandíbula sobresurt al tocar. 
  • Els tipus d'embocadura III i III-B de Reinhardt són també molt similars, encara que el tipus III de Reinhardt és força estrany trobar-lo (el propi Reinhardt pertanyia a aquest tipus embocadura). En termes de la col·locació del broquet i de la direcció del moviment de l'embocadura en aquests dos tipus són idèntics. L'embocadura de tipus III es caracteritza per una posició de la mandíbula retrocedida, un angle del broquet bastant baix, amb un broquet transparent es veu com llavi inferior s'expandeix sota el llavi superior com s'ascendeix al registre agut.
  • La resta de tipus d'embocadura de Reinhardt corresponen al tipus d'emplaçament baix d'Elliott. El tipus I-A és com el tipus I en el qual les dents de l'instrumentista estan alineats en repòs, però en el tipus I-A el broquet s'emplaça baix i es tira cap avall per ascendir al registre agut. Els tipus II i II-A corresponen a una mandíbula inferior avançada, les dents inferiors sobresurten més enllà de les dents superiors quan estan en repòs, però aquestes embocadures funcionen essencialment de la mateix manera que la resta d'embocadures en les quals el fluix d'aire és superior. El tipus II-A és tal vegada el més difícil de trobar de tots, mentre en repòs la mandíbula inferior està més avança que la superior al tocar desplaça les dents inferiors lleugerament per darrere de les dents superiors. El tipus d'embocadure IV és com els tipus II, però, aquests instrumentistes encara que tenen una alineació normal de les mandíbules, mouen la mandíbula inferior cap endavant al tocar. L'única diferència per al tipus d'embocadura IV-A és que aquests instrumentistes tenen una mossegada normal i no fan avançar la mandíbula, per tant, angle del broquet està inclinada cap avall.



David Wilken. 2010. Wilktone. 19 març 2015. http://www.wilktone.com

PDFtoMusic



Segur que alguna vegada has descarregat partitures i arxius de música en format PDF. És una pràctica molt comuna per a tots els músics o aficionats a la música, ja que la font de cançons en aquest format és realment àmplia però ... Alguna vegada vas pensar com seria poder escoltar?

PDFtoMusic és una eina molt interessant amb la qual podràs importar qualsevol arxiu PDF i, després d'alguns segons, reproduir tot el seu contingut, incloent les lletres mateixes de les cançons. Exacte, podràs escoltar les melodies i fins i tot sentir la seva lletra, si és que té, tot això gràcies a PDFtoMusic, una aplicació que en qüestió de segons convertirà teu PDF en un PDF musical. És més, si ja ets usuari de Melody o Harmony Assitant, podràs editar la partitura. 

El programari et permetrà fins i tot accedir a una impressionant col·lecció de música transcrita disponible a la xarxa, i fins i tot podràs utilitzar per editar o retallar parts directament des del document PDF.

Està disponible també una versió "Pro" que permet exportar els resultats a MusicXML per reproduir-lo en el teu editor professional. Mentrestant, aquesta versió permet exportar el teu PDF a MIDI, Myr (fitxer Harmony Assistant), o WAV o AIFF. El seu mòdul Virtual Singer posa a la teva disposició un cantant virtual per cantar la lletra de les teves partitures, què més es pot demanar?





MAPA D'AFINACIÓ


En aquesta entrada tractarem una activitat que anomene mapa d'afinació.

Consistix en anotar en el full quina és la tendència i el grau de desafinació de les notes. Mitjançant aquesta activitat l'instrumentista pren consciència de quina és la tendència* d'afinació de cada nota i de quina manera ha de corregir aquesta desviació.

En les anotacions utilitzarem un afinador cromàtic, el qual ens indicarà si la nota es queda alta o baixa, però també prestarem atenció al grau de desafinació de la nota, ja que quan més allunyat estiga l'indicador del centre més accentuada serà la desafinació de la nota. 

En les anotacions que fem al full indicarem quina serà la correcció que em d'aplicar a la nota. Per a les indicacions utilitzarem fletxes: cap amunt si em d'apujar la nota o cap abaix si em d'abaixar la nota. El grau de correcció que haurem d'aplicar l'indicarem amb la llargària de la fletxa, quan més llarga siga la fletxa significarà que major serà el grau de correcció que haurem d'aplicar.


 











IMPORTANT:
Aquest mapa d'afinació per a que tinga major validesa haurem de repetir-lo en setmanes successives i extraure una mitjana dels resultats. Ja que si caiguem en l'error de sols realitzar una única vegada els resultats estan sota l'influx dels elements que influeixen en l'afinació (temperatura, tensió de l'instrumentista, moment del dia...) d'eixe dia en particular. Aquests elements poden variar notablement d'un dia a l'altre i per tant no ser vàlids per a la resta de dies.

Per altra banda cal remarcar que aquest mapa d'afinació sols ha de servir d'orientació. Ja que cada dia els elements que influïxen en l'afinació varien i per tant, ha de ser sempre l'escolta la que dictarà la correcció de la afinació de les notes.



LES PAUSES EN L'ESTUDI

Com diu la dita: "la pràctica fa mestres". I així és, ningú naix ensenyat. Sols amb pràctica i constància s'aconseguixen les coses. Però hi ha moments en que estudiar més realment no significa tocar millor, ja que si no s'estructura adequadament la sessió d'estudi no s'estarà optimitzant correctament el temps i no serà del tot productiu el temps emprat en l'estudi.

Per a entendre açò, dividiré la sessió d'estudi en 3 fases.
  1. Escalfament.
  2. Etapa productiva.
  3. Etapa destructiva.






1. ESCALFAMENT (COLOR BLAU)
Com en qualsevol esport, és fonamental realitzar exercicis que posen el cos en unes condicions òptimes per tal de rendir al 100% en l'estudi. D'aquesta manera s'han d'estructurar una sèrie d'exercicis de dificultat i d'exigència progressiva que contribuïsquen a preparar el cos per a la següent fase (la fase productiva). En aquesta etapa inicial són de gran utilitat realitzar exercicis tècnics de notes llargues, lligats, escales, picats, harmònics...

2.ETAPA PRODUCTIVA (COLOR VERD)
Una vergada el cos entra en aquesta fase, s'obri una finestra òptima per a construir aprenentatge, el cos és sensible a assimilar i interioritzar el que es treballa en aquesta sessió d'estudi. Generalment en aquesta fase l'ocupen els mètodes i les obres, però també es podrien incloure exercicis tècnics de major dificultat. Per tant, aquesta és la fase on es construir l'aprenentatge.

3. ETAPA DESTRUCTIVA (COLOR ROIG)
Passat un temps el cos es fatiga i es cansa. Si prolonguem l'estudi en aquesta fase no sols les errades es faran més freqüents en l'estudi, sinó que també tenim el risc de modificar aspectes relacionat en l'embocadura gens aconsellables que perjudicaran la interpretació. Un sobre esforç pot tindre conseqüències negatives en la pràctica instrumental en les futures sessions, ja que necessitarà més temps per a recuperar-se de la fatiga sofrida en la sessió anterior.


CONSELL:
Dit això, en l'estudi no sols és important dedicar-li temps a la sessió d'estudi sinó que és fonamental intercalar pauses. Aquestes pauses contribuiran a no fatigar al cos, però també a descansar aquella part psicològica implicada també en l'estudi. D'aquesta manera en funció del temps emprat en l'estudi es possible que s'intercalen diverses pauses de descans.


PAUSA PASSIVA O ACTIVA
A l'hora de parlar de pausa, particularment diferencie el que és una pausa passiva del que és una pausa activa.
  • Pausa passiva: consistix en descansar en repòs, per tal que el cos es recupere d'un esforç.
  • Pausa activa: consistix en realitzar activitats en les quals no intervenen les parts del cos fatigades. D'aquesta manera, mentre el cos es recuperar de la fatiga a la qual ha estat sotmès en l'estudies es treballen altres aspectes que contribuixen a millorar la practica musical. Alguns dels exercicis que es poden practicar en la pausa poden ser: exercicis de respiració i/o d'estirament.


VOCABULARI MUSICAL



Com que els principals llibres bibliogràfics sobre la tuba i la seua didàctica estan escrits en anglès considere de seria de gran utilitat contar amb un vocabulari musical que ajude a la comprensió i facilite la seua lectura. En aquesta entrada us adjunte un vocabulari musical de castellà a valencià i anglès.




Castellano - Valencià/English




Valencià - Castellano/English