La capacitat per millorar ve determinada per la capacitat que tingues per canviar hàbits. "Si sempre fas el mateix, sempre obtindràs el mateix resultat".

LA FORMACIÓ DE L'EMBOCADURA


Establir una adequada embocadura és fonamental per a tots els instrumentistes de vent metall. Després de la respiració, la següent consideració més important per a tots els instrumentistes de metall és adoptar una adequada embocadura.

L'embocadura de tots els instruments de metall és bàsicament igual. Tal vegada, la manera més simple de definir l'embocadura dels instruments de metall siga boca amb comissures fermes, ni tenses, ni estirades cap els costats, ni tampoc tirades cap avant, simplement, ferms en el seu lloc natural.

Per a formar l'embocadura cal començar pel registre central en contacte amb el broquet i desenvolupar progressivament el registre en l'agut i en el greu. L'instrumentista hauria de sentir-se confortable i natural, amb la tensió fixa i controlada de les comissures (semblant a la forma que adquirixen els llavis al pronunciar la síl·laba "tu" o "pu"). Hi ha que evitar en tot moment estirar els llavis cap els costat (com al somriure), ja que provocarà un so estret, forçat i de poca qualitat, cal evitar tanmateix tirar les comissures cap avant (com al fer el peterrell) ja que també restringirà la qualitat sonora i limitarà la flexibilitat. Una fermesa natural i confortable de les comissures sense contorsions ajudarà a establir una adequada embocadura. Un exercici clarificador que ajudarà a mostra la correcta posició de la mandíbula i de les comissures de l'embocadura és sostindre un llapis horitzontalment entre els llavis durant 1 minut. Aquest exercici també s'utilitza com exercici per a desenvolupar la resistència.




Emplaçar el broquet en la boca per a facilitar la formació d'una adequada embocadura és extremadament important. Futurs mals hàbits poden ser evitats amb un emplaçament acurat. Els elements bàsics que influixen en el correcte emplaçament del broquet són la forma dels llavis, longitud del llavi superior i la formació de les dents. Per a la majoria dels instrumentistes l'embocadura natural vindrà determinada per el brunzit del llavis sense el broquet o en el seu cas, amb un anell visualitzador. Aquesta embocadura estarà també influenciada per la estructura facial, les dimensions i la forma de boca, per la equilibrada o desequilibrada força muscular a cada costat de la boca. Per a optimitzar el desenvolupament de l'embocadura, és millor partir d'un emplaçament del broquet en el centre de l'embocadura i evitar a l'inici col·locar-lo en un extrems, ja que qualsevol embocadura fora del centre està a escaig mil·límetres de la posició central, per tant, no cal exagerar aquest desplaçament del broquet cap a un costat.

La mateixa consideració al col·locar el broquet a dreta o a esquerra s'ha de tindre per a situar el broquet més amunt o més avall. La gran majoria d'instrumentistes de vent metall greu utilitzen un emplaçament del broquet  aproximadament del 60% per al llavi superior i del 40% per al llavi inferior. Rarament s'obtenen bons resultats quan gran part del broquet s'emplaça sobre el llavi inferior. Tal vegada siga perquè el llavi superior és més estable i consistent (conserva la forma bàsica independentment del registre i varia mínimament la tensió, excepte en el registre sobreagut), en canvi, el llavi inferior és més modelable (canvia de forma, grossor i tensió) es necessita més quantitat de llavi, més grossor i més folgat en el registre greu; en canvi, és més estret, més tens en el registre agut. 

El moviment flexible de la mandíbula inferior per a passar d'un registre a l'altre contribuirà a mantindre la part alta de l'anell del broquet ancorada en el llavi superior. La mandíbula inferior abaixa o puja per tal d'acomodar el canvis del llavi inferior i les dimensions de la cavitat oral (caixa de ressonància).

Consideracions generals:
  • Les comissures fermes (no tenses) de la boca conservaran la mateixa posició al llarg de tot el registre de l'instrumentista. Los comissures han d'estar ancorades en el mateix lloc. Cal evitar qualsevol tendència d'estirar-los cap els costats en el registre agut. Tanmateix cal evitar la tendència d'unflar les galtes.
  • La barbeta romandrà plana, lleugerament avançada i apuntant cap avall.
  • En el registre mig les dents superiors i inferiors estan alineades i lleugerament separades, els llavis romanen en contacte fins que la columna d'aire passa a través d'ells. La mandíbula inferior ha de romandre relaxada en una posició neutral. La part superior de l'anell del broquet romandrà en el seu lloc, al igual que la comissura de l'embocadura, les quals han de romandre ancorades en el seu lloc.
  • Al registre greu s'arriba abaixant progressivament la mandíbula inferior. Els llavis es mantindran junts en tot moment (observa com el llavi inferior incrementa les seues dimensions i el seu grossor i com les dents inferior abaixen al caure la mandíbula i la barbeta; observa també com dins de la boca la cavitat oral i la caixa de ressonància augmenten el seu volum i s'amplifica la ressonància dels sons greus). La part superior de l'anell del broquet romandrà en el seu lloc, al igual que la comissura de l'embocadura, les quals han de romandre ancorades en el seu lloc. L'instrument s'inclinarà lleugerament cap enrere per tal d'acomodar la caiguda de la mandíbula inferior. Evita qualsevol tendència d'hinflar les galtes.
  • Al registre agut s'arriba (des del registre mig amb una posició neutral) gradualment pujant la mandíbula inferior, mantenint els llavis junts, afegint tensió gradualment a l'embocadura mentre s'avança el centre dels llavis i s'abaixen les comissures. Aquests moviments coordinats faran que els llavis tinguen un major contacte amb les dents (especialment les dents inferiors) i decreix les dimensions de la cavitat oral i de la caixa de ressonància acomodant-los als sons del registre agut. L'instrument s'inclina cap avant lleugerament per a acomodar l'ascens de la mandíbula inferior. Evita la tendència d'estirar les comissures dels llavis cap els costats quan s'ascendix al registre agut.
  • La gola ha de romandre tot el temps oberta, independentment del registre.
  • Observa com la direcció de l'aire canvia lleugerament al canviar de registre: 
    • En el registre mig: l'aire surt horitzontalment.
    • En el registre greu: l'aire surt gradualment cap a amunt.
    • En el registre agut: l'aire surt gradualment cap avall.
  • La força de l'embocadura ha de desenvolupar-se i establir-se en el registre mig abans de passar als registres extrems, especialment abans de passar al registre superior. El desenvolupament gradual del registre contribuirà a adquirir major resistència i a adoptar una única embocadura per a tots els registres. El desenvolupament gradual del registre permetrà tanmateix evitar mals hàbits: excés de pressió, registres trencats (disrupció entre els registres), contorsions facials (galtes unflades, embocadura fofa...).
  • Les síl·labes "tu" or "pu" són ideals per a produir el so i desenvolupar la força en el registre mig.
Un valuós temps serà malgastat quan el temps d'estudi l'hages de dedicar a vèncer mal hàbits.


PUNTS GENERALS PER A UNA CORRECTA EMBOCADURA
  • Broquet emplaçat de forma confortable.
  • Embocadura formada sense distorsions: barbeta apuntant cap avall, comissures fermes en una posició natural i neutral, sense espentar-les cap enrere ni cap avant.
  • No crear borses d'aire entre les dents i els llavis.
  • Llengua relaxada en una posició baixa.
  • El llavi inferior canvia de forma, grossor i extensió.
  • El llavi superior conserva invariable la forma, varia mínimament la tensió.
  • La mandíbula inferior lleugerament avançada, alineada amb les dents superiors en el registre mig. La mandíbula inferior es mou en la direcció de la música: baix en el registre greu i dalt en el registre agut.
  • La columna d'aire es dirigix inversament al moviment de la mandíbula: columna d'aire superior en el registre greu, columna d'aire inferior en el registre agut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada