Tots els professionals estan d'acord a afirmar que el broquet és un element que condiciona la qualitat sonora de l'instrument. La perfecta harmonia entre el broquet i l'instrument donaran com a resultat una òptima resposta sonora. A través del broquet, el músic és capaç de crear el so. Els broquets en els instruments de la família de vent-metall es recolzen en els llavis de l'executant, els quals al vibrar produeixen el so, sent l'instrument un mer amplificador d'aquest. Solen estar fabricades de llautó (coure i zinc), encara que també hi ha broquets fabricats en altres materials com el metacrilat, fusta o Lexan.
Entre els diferents elements que permeten modelar el broquet es troba:
- La vora (amb el seu diàmetre,extern intern i el contorn).
- La copa (amb la seva forma i profunditat).
- La gola o el coll.
- El con intern
- El tudell.
La combinació dels elements pot produir un so de més qualitat en un determinat registre, una major o menor riquesa d'harmònics, i fins i tot, més o menys resistència de l'instrumentista en l'execució d'una obra. A l'hora d'escollir un broquet entren molts factors en joc, els quals s'han d'ajustar i adaptar-se a la fisonomia de l'instrumentista i al so que es vol obtenir. La disposició de la boca i el tipus de llavis de l'intèrpret condiciona la classe de broquet que cal escollir. Això fa que l'elecció ideal no sigui un assumpte en absolut fàcil, ja que es tracta d'unir la configuració física de l'intèrpret, amb la forma i dimensions del broquet. Un broquet adequat facilitarà l'execució i permetrà treure el major partit possible a l'instrument. Per contra, un broquet inadequada perjudiqués la correcta interpretació i impedirà desenvolupar les qualitats personals de l'instrumentista, afegint dificultats a les pròpies inherents de l'obra que s'ha d'interpretar.
Per entendre això cal conèixer les parts que conformen el broquet:
1. LA VORA
La vora és la zona que està en continu contacte amb el llavi, és la zona en la qual fem tota la pressió al nostre llavi. La vora es divideix en tres parts que anomenarem: diàmetre interior, gruix de la vora i punt culminant.
1.1 DIÀMETRE INTERIOR
És la mesura de l'interior de la circumferència de la vora. Està directament relacionat amb el tipus de llavi de l'intèrpret ja que proporcionarà la cavitat on té lloc la vibració del llavi. Com més gran és el diàmetre, més lliure vibrarà un llavi gran i podrà articular i vibrar amb més facilitat, permetent desenvolupar sons greus sonors i profunds, al mateix temps que els sons aguts es poden interpretar amb facilitat ja que els llavis són amplis. Per contra, un diàmetre estret serà útil per a intèrprets que tinguin un llavi petit o fi, ja que subjectés la vibració i l'esforç en les notes agudes serà considerablement menor.
Diàmetre intern
1.2 GROSSOR DE LA VORA
També aquest element està relacionat directament amb el gruix del llavi. Aquí és on la carn del llavi toca el metall i per tant aquesta íntimament relacionat amb el confort. És el punt que normalment, juntament amb el granet, més interessa a l'interpret, doncs si és ample farà malbé menys al llavi i permetrà a l'intèrpret tocar més còmodament durant més temps, ja que la superfície de suport al ser més àmplia tallés menys al llavi. Però l'inconvenient d'una vora ample és que subjectés massa els llavis i no els permetrà articular els sons amb rapidesa i facilitat afectant la flexibilitat i l'atac. Per tant la vora ample serà ideal per a un instrumentista de llavis fins i la vora fi per a algú que tingui els llavis grans, ja que en tenir suficient carn als llavis, aquesta farà de coixinet, no necessitant per tant una vora ample que li dificultaria l'articulació.
També aquest element està relacionat directament amb el gruix del llavi. Aquí és on la carn del llavi toca el metall i per tant aquesta íntimament relacionat amb el confort. És el punt que normalment, juntament amb el granet, més interessa a l'interpret, doncs si és ample farà malbé menys al llavi i permetrà a l'intèrpret tocar més còmodament durant més temps, ja que la superfície de suport al ser més àmplia tallés menys al llavi. Però l'inconvenient d'una vora ample és que subjectés massa els llavis i no els permetrà articular els sons amb rapidesa i facilitat afectant la flexibilitat i l'atac. Per tant la vora ample serà ideal per a un instrumentista de llavis fins i la vora fi per a algú que tingui els llavis grans, ja que en tenir suficient carn als llavis, aquesta farà de coixinet, no necessitant per tant una vora ample que li dificultaria l'articulació.
Grossor de la vora
1.3 EL PUNT CULMINANT / CONTORN DE LA VORA
Situats dins de la vora, el punt culminant és el lloc escollit on es concentra la pressió del llavi contra el broquet. La pressió d'aquest punt estarà, en relació amb el tipus de circumferència que formi la vora. Si la circumferència és àmplia, el punt culminant serà menys agut i hi haurà una sensació de major confort. Si és petita, el punt de contacte amb la pressió del llavi serà més estret i podrà fer mal a aquest, si el treball amb el broquet s'allarga. També hi ha vores gairebé completament plans, en aquests la comoditat és encara més gran.
Si el punt culminant és massa pla, subjectés molt el llavi, amb la conseqüent sensació de confort, però l'agilitat d'execució i articulació es dificultés, no permetent al llavi moure lliurement. De nou aquí cal tenir en compte el gruix del llavi, doncs un llavi gruixut podrà suportar més fàcilment que un fi, un punt culminant agut. Per contra el llavi fi que necessita un punt culminant més ampli, per la seva configuració, es mourà amb més agilitat a l'interior del broquet, que el gruix.
Tipus de contorn
2. LA COPA
La copa és la part del broquet la qual dirigeix l'aire cap al granet. La profunditat i la forma de la copa del broquet són els responsables de la sonoritat, l'atac, la riquesa d'harmònics i la facilitat per a la interpretació de les notes agudes o greus.
2.1 PROFUNDITAT
La major o menor profunditat de la copa té una influència directa en la facilitat per a l'emissió de les notes agudes o greus. Una copa amb més profunditat facilita l'execució de partitures amb notes mitjanes i baixes, augmentant la riquesa d'harmònics i una sonoritat més fosca. Una copa d'aquestes característiques també serà adequada per a un intèrpret de llavis gruixuts, ja que compensarà la pèrdua de volum per la introducció del llavi dins del broquet. En canvi, un broquet poc profunda ajudarà a la interpretació de les notes agudes i oferirà una sonoritat més brillant.
2.1 PROFUNDITAT
La major o menor profunditat de la copa té una influència directa en la facilitat per a l'emissió de les notes agudes o greus. Una copa amb més profunditat facilita l'execució de partitures amb notes mitjanes i baixes, augmentant la riquesa d'harmònics i una sonoritat més fosca. Una copa d'aquestes característiques també serà adequada per a un intèrpret de llavis gruixuts, ja que compensarà la pèrdua de volum per la introducció del llavi dins del broquet. En canvi, un broquet poc profunda ajudarà a la interpretació de les notes agudes i oferirà una sonoritat més brillant.
Comparativa de profunditat de copa
2.2 FORMA DE LA COPA
Bàsicament, hi ha dos tipus de formes de copa per un broquet: en forma de C i en forma de V.
Bàsicament, hi ha dos tipus de formes de copa per un broquet: en forma de C i en forma de V.
- La forma en "C" produeix un so més fosc i més resistència. Però millora els harmònics generals de l'instrument.
- La forma en "V" facilita la projecció, millora la precisió de l'atac i dóna un so clar. Té les propietats dels instruments cònics, en què la columna d'aire viatja amb facilitat al llarg del tub, millorant i compensant l'emissió. L'inconvenient d'aquest tipus de broquets és que es perd en part la riquesa d'harmònics i la profunditat.
Superposició de distintes formes de copa
L'opció que es planteja més comunament per obtenir un broquet ideal, és la de barrejar les dues formes, col·locant una part superior en forma de "C" i una altra inferior en forma de "V" connectant amb la sortida del granet. Això permet tenir profunditat gràcies a la copa superior i alhora millorar la claredat i resistència amb la copa inferior.
3. LA GOLA / EL COLL
El granet és un altre factor a tenir en comte. Aquesta zona és el foradet per on enviem tota la nostra pressió d'aire. El granet està directament relacionat amb la resistència, és el regulador de la pressió i la quantitat d'aire introduït en l'instrument.
Si el granet és petit la pressió serà major, ens facilités els aguts, però estrangulés la columna d'aire i dificultés l'emissió.
Si el granet és ample ens facilita un so més ampli, més rodó i amb més volum admetent un gran raig d'aire, però dificulta la interpretació a l'hora de fer aguts i esgotarà l'instrumentista que haurà de posar la resistència tancant la gola, sense ser moltes vegades conscient. Per això, el granet haurà d'estar en relació directa amb la capacitat física i la profunditat de la copa, així com amb el tipus de música que es vagi a interpretar.
El coll del broquet afecta el to i la resistència de l'aire. Un coll de diàmetre més gran, dóna un to més suau. Els colls més curts (tudell més llarg) poden fer registres més alts plans i els colls més llargs (tudell més curt) poden fer-ho sostinguts.
4. CON INTERIOR
El con interior, és la part interna del broquet que va des del coll a la sortida d'aquesta. Aquest conté un disseny de certa complexitat i les seves dimensions i forma afecten significativament tant a les notes altes com a les baixes.
El diàmetre d'aquest element influeix també en el timbre i en la resistència. En el tractat sobre broquets per a trompeta d'èmbols escrit per Phyllis Stork ens aclareix aquest punt de la següent manera:
Si el granet és petit la pressió serà major, ens facilités els aguts, però estrangulés la columna d'aire i dificultés l'emissió.
Si el granet és ample ens facilita un so més ampli, més rodó i amb més volum admetent un gran raig d'aire, però dificulta la interpretació a l'hora de fer aguts i esgotarà l'instrumentista que haurà de posar la resistència tancant la gola, sense ser moltes vegades conscient. Per això, el granet haurà d'estar en relació directa amb la capacitat física i la profunditat de la copa, així com amb el tipus de música que es vagi a interpretar.
El coll del broquet afecta el to i la resistència de l'aire. Un coll de diàmetre més gran, dóna un to més suau. Els colls més curts (tudell més llarg) poden fer registres més alts plans i els colls més llargs (tudell més curt) poden fer-ho sostinguts.
4. CON INTERIOR
El con interior, és la part interna del broquet que va des del coll a la sortida d'aquesta. Aquest conté un disseny de certa complexitat i les seves dimensions i forma afecten significativament tant a les notes altes com a les baixes.
Comparativa de distints cons interns
El diàmetre d'aquest element influeix també en el timbre i en la resistència. En el tractat sobre broquets per a trompeta d'èmbols escrit per Phyllis Stork ens aclareix aquest punt de la següent manera:
"per comprendre millor els efectes provocats pels diferents canals interiors n'hi ha prou aplicar els principis d'apreciació respecte a la resistència. En regla general, reduint el canal s'obté:1: més resistència.
2: més velocitat d'aire
3: més vibracions
4: un so més clar
5: notes més agudes.
Eixamplant el canal es produeix:
1: menys resistència
2: velocitat inferior de l'aire
2: un so més fosc."
També és important la forma que tingui el desenvolupament del con. Doncs un con que tingui un desenvolupament progressiu i uniforme, l'emissió serà suau i fàcil, mentre que un el desenvolupament sigui molt brusc al principi i després es mantingui ampli, produirà un so més brillant i agressiu.
5. TUDELL EXTERIOR
Es tracta de la part del broquet que ha d'encaixar amb el receptor de la tuba (tudell). La importància d'aquest element, no és menor que els altres, ja que de la seva correcta conicitat i dimensions depèn l'acoblament amb l'instrument, que en qualsevol cas ha de ser perfecte, ja que si hi hagués alguna imperfecció, la qualitat i resposta es veurien immediatament disminuïdes. Un broquet que balla a l'interior del tudell de l'instrument, signifiqués que la conicitat d'algun dels tudells no és correcta, bé l'interior o l'exterior. També en funció de que el tronc del con sigui més o menys gran, el broquet entrarà més o menys en l'instrument. Això afectà a la dimensió de la càmera que es troba entre el final del broquet i la paret d'encaix del tudell de l'instrument. La dimensió d'aquesta afecta en gran mesura a la resistència i claredat del so final.
Com a fet curiós cal destacar que hi ha marques que distribuixen cada part del broquet de manera independent, de manera que pots aplicar diferents copes a una mateix broquet.
RESUM:
ARO
- Ample: Ajut per a la resistència.
- Estret: Ajut per a la flexibilitat i el registre.
- Arrodonit: Més còmode.
- Pla: Més brillantor i precisió en l'atac.
- Diàmetre gran: Augmenta el volum i el control.
- Diàmetre petit: Contraresta el cansament.
- Més profunda: So més fosc, especialment en el registre greu.
- Menys profunda: So més brillant, millora la resposta, especialment en el registre agut.
- Ample: Possibilitat de bufar més aire, més volum, entonació, major afinació en el registre agut (en les mides més grans també succeeix en el registre greu).
- Estret: Augmenta la resistència i la brillantor, facilita el registre agut.
MARQUES DE BROQUETS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada