21 DIES PER A CANVIAR UN MAL HÀBIT

 

Si observem les nostres accions quotidianes, veurem que sempre ens fem de la mateixa manera. Tasques senzilles com raspallar-nos les dents o vestir-segueixen un llibret no escrit, però que respectem rigorosament. Són els nostres hàbits, que hem adquirit després de centenars i de milers de vegades de fer les coses de la mateixa manera. Ens donen seguretat perquè al repetir estem en un terreny desconegut, i ens permeten gastar menys energia perquè els hem interioritzats a tal punt que ni tan sols hem de pensar en ells. No obstant això, hi ha hàbits bons (com alimentar-se de manera saludable, fer esport, privilegiar el descans i la família) i altres dolents (menjar massa menjar poc saludable, una vida sedentària, tabaquisme o excés d'alcohol). La bona notícia és que un hàbit dolent es pot desaprendre, i de debò es pot aprendre. Tots els teus hàbits els has après en algun moment, i tots els pots canviar si ho desitges. 

 

 

 

 

 

 

 

SOM ÉSSERS DE COSTUMS

 

Un exercici interessant que pots fer sobre els teus hàbits és prendre un quadern, dividir un full per la meitat i en un costat escriure els teus hàbits bons o positius (seure i agafar l'instrument correctament, respirar profundament, col·locar correctament l'embocadura, mantidre la gola oberta en tots els registres, etc...) i els teus hàbits dolents o negatius (estirar el llavis en el registre agut, no tirar suficient aire, pressionar excessivament el broquet sobre els llavis, etc...).

Això et permetrà conèixer millor a tu mateix (t'asseguro que algunes coses de la teva llista et sorprendran) i veure quins hàbits vols modificar o eliminar. 

 

 

 

LA CIÈNCIA DARRERE DELS HÀBITS

William James, filòsof nord-americà considerat el pare de la psicologia científica, va publicar en 1887 un article titulat "L'hàbit" en el qual es va establir les bases de la plasticitat del sistema nerviós i del nostre cervell. Una idea revolucionària en el seu moment que avui dia s'ha confirmat.

James es va adonar de la importància de formar bons hàbits, ja que permeten automatitzar conductes per executar-les de manera inconscient. També va determinar que els hàbits es poden aprendre i desaprendre, a diferència de l'instint que té origen genètic.

Potser el més important que va postular James és que el nostre cervell té la plasticitat suficient per acceptar noves influències (nous hàbits) però sense cedir immediatament (d'allí la dificultat de canviar hàbits ja establerts) i que són necessaris almenys 21 dies consecutius repetint allò al que desitgem acostumar-nos per convertir-los en un hàbit establert. Els hàbits sorgeixen de l'habilitat del cervell per trobar formes d'estalviar esforç. Converteix un seguit d'accions en una rutina automàtica: un hàbit; i per a això necessita un mínim de 21 dies. 

 

 

 

 

 

Un mal hàbit no es pot eliminar, es pot substituir per un bon hàbit, per exemple, si vols deixar de menjar menjar ferralla, no penses en què deixaràs de fer-ho, senzillament comences a pensar en què vols snacks saludables; adquirint un bon hàbit rebutges el "dolent". 

 

Per això ara només ens referirem a nous hàbits, i sigui quin sigui, només has de realitzar durant 21 dies continus en el mateix horari, això li donarà més formalitat al compromís que estàs fent tu mateix.

 

 

 

COM CREAR HÀBITS SALUDABLES

 

Potser el consell més important per incorporar un hàbit positiu sigui començar immediatament. Per por o indecisió evitem fer aquests canvis que sabem que necessitem i que faran millor la nostra vida, i els posposem indefinidament.

  

• Un hàbit per vegada: no tindràs èxit si intentes canviar massa coses que acostumes. Crear un hàbit saludable o modificar un d'existent necessita de motivació i voluntat, de manera que si intentes fer molts canvis alhora només garanteixes el fracàs.  
• Específic i realista: especifica quin nou hàbit vols adoptar, el qual ha d'estar al nostre abast. En alguns casos serà convenient establir passos intermitjos abans d'assolir l'hàbit.
• Per què vols crear o canviar aquest hàbit?: Abans de començar els teus 21 dies, és important establir les raons per les que busques aquest canvi.
• Evita la por i la indecisió: ambdues són les raons més poderoses per les quals ens oposem a un canvi, encara que sigui positiu. Sentim por al desconegut, i preferim el que ja coneixem, encara que no sigui el millor (i ho sapiguem). La indecisió ens impedeix avançar perquè ens és difícil prendre decisions i responsabilitzar-nos de elles, és més fàcil deixar-nos guiar. 
• Establir una data d'inici: no esperes més. Ara és el moment de començar el compte.
• Prepara el teu entorn: prepara tot allò que et pot ajudar a realitzar el canvis (espill, agenda escolar, apunts...)
• Visualitza el resultat: des del principi, acostuma a visualitzar com millorarà la teva qualitat de vida quan aconsegueixis incorporar aquest hàbit positiu, i aprofita a recordar les raons per les que vols incorporar-lo.   
• Gaudeix els estímuls nous i positius: a mesura que avances en els 21 dies, utilitza els canvis positius que experimentes (encara que siguin mínims) per motivar. Utilitza un full amb 21 quadres i ratlla un quadre cada dia que poses en pràctica el canvi d'hàbit. Tot hàbit positiu condueix a resultats positius. 
• Si no tens èxit, torna a intentar-ho: de vegades porta més de 21 dies incorporar un hàbit. El millor que pots fer en aquests casos és evitar sentir-te malament amb tu mateix i, en lloc d'això, dedicar els teus energia a determinar què va fallar. Potser vols menjar menjar saludable preparat per tu mateix, però cuines horrible (aprèn a cuinar!), O detestes les sessions de gimnàstica en les que passes mitja hora a la cinta (experimenta fins a trobar l'exercici que gaudeixis!).

 

 

EL MÈTODE DE JERRY SEINFELD PER FORMAR HÀBITS

 

L'exitós comediant i empresari nord-americà Jerry Seinfeld va desenvolupar un sistema molt eficaç i senzill per ajudar-nos a l'hora d'implantar un hàbit. El seu objectiu és permetre'ns controlar cadascun dels 21 dies (o el temps que consideris necessari) amb la premissa de no tallar la cadena. 

 

Per posar en pràctica aquest mètode has de dibuixar o imprimir un calendari de grans proporcions i posar-lo en un lloc molt visible. Després, tan sols has de marcar els dies en que poses en pràctica el nou hàbit, un darrere l'altre. Fes-ho amb un retolador gruixut i d'un color viu, perquè sigui ben visible. D'aquesta manera vas encadenant dia rere dia fins que el nou hàbit ja forma part de tu i ja no necessites el calendari. Si et saltes un dia, comença de nou amb el compte (no la reprenguis). Aquest mètode és una excel·lent motivació, ja que veure el calendari cada dia ens recorda el nostre propòsit i funciona també com un desafiament divertit.

Això també ho pots fer en format digital, al mòbil o a l'ordinador, però no és recomanable perquè ja no complirà la seva funció de recordatori (abans hauràs de recordar que has de visitar el calendari). Per això és millor la versió dibuixada o impresa.