El lefreQue és un pont de so que fa que tots els instruments de vent sonen millor. Es
compon d'un pont format per dos elements metàl·lics que s'encarrega de reparar les bretxes de so que es produeixen en les diferents seccions d'un instrument de vent. Per a instal·lar el lefreQue no cal canviar res del seu propi
instrument, simplement posar el lefreQue en el instrument i assegurar-lo amb una banda elàstica
especialment desenvolupat.
COM NASQUÉ LA IDEA
El saxofonista i també flautista Hans Kuijt inventà inicialment el lefreQue per als
saxofons, ja que la qualitat del so, fins i tot dels millors
instruments no era del seu grat. Finalment arribà a la conclusió de que totes les connexions entre les diferents seccions d'un instrument de vent tenien una influència negativa en la
qualitat del so i en la afinació.
En el cas dels instruments de fusta, el suro és un material que no projecta el so. Es pot utilitzar per a acoplar una peça a la boca en l'instrument, però les propietats del suro són tals que no transmet el so de l'instrument, el silencia. En aquest sentit lefreQue ve a cobrir aquests problemes de transmissió del so.
Vist que l'invent funcionava perfectament en tot tipus de saxofons, Hans va decidir adaptar el lefreQue a les seves flautes. En la flauta no hi ha connexions de suro ja que les distintes seccions estan en contacte directe metall contra metall, però en canvi, el lefreQue complia la seua funció a la perfecció.
Steven Mead provant el lefreQue
Steven Mead comentant les qualitats del lefreQue
El lefreQue es comercialitza en diferents models i materials:
- Llautó (1): clar, oferix més estabilitat en el to i una resposta més ràpida.
- Llautó Roig (2): afegix a les característiques anteriors un so més rodó.
- Xapat en plata: proporciona un so més brillant i afegeix de manera notable espectre harmònic. Els atacs són més ràpid i és més pesat que la versió "llautó".
- Combi (3) (Barreja plata massissa i xapat de plata): afegir a la versió "xapat en plata", encara més massa, velocitat, brillantor i una major flexibilitat dinàmica.
- Plata massissa (4): so pur i càlid, abundants matisos i un efecte "estèreo" similar a una imatge sonora al voltant de l'instrumentista.
- Xapat en or (5): la sofisticació a través del so de "or". Aplica en grau superlatiu les característiques de la versió anterior i oferix més cremositat i producció de to amb fluïdesa.
Graella amb la mida recomanada per a cada instrument de metall:
Graella amb les dimensions de les gomes de subjecció adequades per als instruments de metall:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada