La capacitat per millorar ve determinada per la capacitat que tingues per canviar hàbits. "Si sempre fas el mateix, sempre obtindràs el mateix resultat".

PARTS DEL BROQUET II: COM AFECTEN AL SO


Tots els professionals estan d'acord a afirmar que el broquet és un element que condiciona la qualitat sonora de l'instrument. La perfecta harmonia entre el broquet i l'instrument donaran com a resultat una òptima resposta sonora. A través del broquet, el músic és capaç de crear el so. Els broquets en els instruments de la família de vent-metall es recolzen en els llavis de l'executant, els quals al vibrar produeixen el so, sent l'instrument un mer amplificador d'aquest. Solen estar fabricades de llautó (coure i zinc), encara que també hi ha broquets fabricats en altres materials com el metacrilat, fusta o Lexan.

Entre els diferents elements que permeten modelar el broquet es troba:
  • La vora (amb el seu diàmetre,extern intern i el contorn). 
  • La copa (amb la seva forma i profunditat). 
  • La gola o el coll. 
  • El con intern
  • El tudell.



La combinació dels elements pot produir un so de més qualitat en un determinat registre, una major o menor riquesa d'harmònics, i fins i tot, més o menys resistència de l'instrumentista en l'execució d'una obra. A l'hora d'escollir un broquet entren molts factors en joc, els quals s'han d'ajustar i adaptar-se a la fisonomia de l'instrumentista i al so que es vol obtenir. La disposició de la boca i el tipus de llavis de l'intèrpret condiciona la classe de broquet que cal escollir. Això fa que l'elecció ideal no sigui un assumpte en absolut fàcil, ja que es tracta d'unir la configuració física de l'intèrpret, amb la forma i dimensions del broquet. Un broquet adequat facilitarà l'execució i permetrà treure el major partit possible a l'instrument. Per contra, un broquet inadequada perjudiqués la correcta interpretació i impedirà desenvolupar les qualitats personals de l'instrumentista, afegint dificultats a les pròpies inherents de l'obra que s'ha d'interpretar.

 
Per entendre això cal conèixer les parts que conformen el broquet:


1. LA VORA 
La vora és la zona que està en continu contacte amb el llavi, és la zona en la qual fem tota la pressió al nostre llavi. La vora es divideix en tres parts que anomenarem: diàmetre interior, gruix de la vora i punt culminant.

 
1.1 DIÀMETRE INTERIOR 
És la mesura de l'interior de la circumferència de la vora. Està directament relacionat amb el tipus de llavi de l'intèrpret ja que proporcionarà la cavitat on té lloc la vibració del llavi. Com més gran és el diàmetre, més lliure vibrarà un llavi gran i podrà articular i vibrar amb més facilitat, permetent desenvolupar sons greus sonors i profunds, al mateix temps que els sons aguts es poden interpretar amb facilitat ja que els llavis són amplis. Per contra, un diàmetre estret serà útil per a intèrprets que tinguin un llavi petit o fi, ja que subjectés la vibració i l'esforç en les notes agudes serà considerablement menor.


Diàmetre intern

 
1.2 GROSSOR DE LA VORA
També aquest element està relacionat directament amb el gruix del llavi. Aquí és on la carn del llavi toca el metall i per tant aquesta íntimament relacionat amb el confort. És el punt que normalment, juntament amb el granet, més interessa a l'interpret, doncs si és ample farà malbé menys al llavi i permetrà a l'intèrpret tocar més còmodament durant més temps, ja que la superfície de suport al ser més àmplia tallés menys al llavi. Però l'inconvenient d'una vora ample és que subjectés massa els llavis i no els permetrà articular els sons amb rapidesa i facilitat afectant la flexibilitat i l'atac. Per tant la vora ample serà ideal per a un instrumentista de llavis fins i la vora fi per a algú que tingui els llavis grans, ja que en tenir suficient carn als llavis, aquesta farà de coixinet, no necessitant per tant una vora ample que li dificultaria l'articulació.


Grossor de la vora


1.3 EL PUNT CULMINANT / CONTORN DE LA VORA
Situats dins de la vora, el punt culminant és el lloc escollit on es concentra la pressió del llavi contra el broquet. La pressió d'aquest punt estarà, en relació amb el tipus de circumferència que formi la vora. Si la circumferència és àmplia, el punt culminant serà menys agut i hi haurà una sensació de major confort. Si és petita, el punt de contacte amb la pressió del llavi serà més estret i podrà fer mal a aquest, si el treball amb el broquet s'allarga. També hi ha vores gairebé completament plans, en aquests la comoditat és encara més gran.
Si el punt culminant és massa pla, subjectés molt el llavi, amb la conseqüent sensació de confort, però l'agilitat d'execució i articulació es dificultés, no permetent al llavi moure lliurement. De nou aquí cal tenir en compte el gruix del llavi, doncs un llavi gruixut podrà suportar més fàcilment que un fi, un punt culminant agut. Per contra el llavi fi que necessita un punt culminant més ampli, per la seva configuració, es mourà amb més agilitat a l'interior del broquet, que el gruix.



Tipus de contorn



2. LA COPA
La copa és la part del broquet la qual dirigeix l'aire cap al granet. La profunditat i la forma de la copa del broquet són els responsables de la sonoritat, l'atac, la riquesa d'harmònics i la facilitat per a la interpretació de les notes agudes o greus.


2.1 PROFUNDITAT
La major o menor profunditat de la copa té una influència directa en la facilitat per a l'emissió de les notes agudes o greus. Una copa amb més profunditat facilita l'execució de partitures amb notes mitjanes i baixes, augmentant la riquesa d'harmònics i una sonoritat més fosca. Una copa d'aquestes característiques també serà adequada per a un intèrpret de llavis gruixuts, ja que compensarà la pèrdua de volum per la introducció del llavi dins del broquet. En canvi, un broquet poc profunda ajudarà a la interpretació de les notes agudes i oferirà una sonoritat més brillant.  



       
Comparativa de profunditat de copa





2.2 FORMA DE LA COPA
Bàsicament, hi ha dos tipus de formes de copa per un broquet: en forma de C i en forma de V.
  • La forma en "C" produeix un so més fosc i més resistència. Però millora els harmònics generals de l'instrument.
  • La forma en "V" facilita la projecció, millora la precisió de l'atac i dóna un so clar. Té les propietats dels instruments cònics, en què la columna d'aire viatja amb facilitat al llarg del tub, millorant i compensant l'emissió. L'inconvenient d'aquest tipus de broquets és que es perd en part la riquesa d'harmònics i la profunditat.

Superposició de distintes formes de copa




L'opció que es planteja més comunament per obtenir un broquet ideal, és la de barrejar les dues formes, col·locant una part superior en forma de "C" i una altra inferior en forma de "V" connectant amb la sortida del granet. Això permet tenir profunditat gràcies a la copa superior i alhora millorar la claredat i resistència amb la copa inferior.


3. LA GOLA / EL COLL

El granet és un altre factor a tenir en comte. Aquesta zona és el foradet per on enviem tota la nostra pressió d'aire. El granet està directament relacionat amb la resistència, és el regulador de la pressió i la quantitat d'aire introduït en l'instrument.
Si el granet és petit la pressió serà major, ens facilités els aguts, però estrangulés la columna d'aire i dificultés l'emissió.
Si el granet és ample ens facilita un so més ampli, més rodó i amb més volum admetent un gran raig d'aire, però dificulta la interpretació a l'hora de fer aguts i esgotarà l'instrumentista que haurà de posar la resistència tancant la gola, sense ser moltes vegades conscient. Per això, el granet haurà d'estar en relació directa amb la capacitat física i la profunditat de la copa, així com amb el tipus de música que es vagi a interpretar.

El coll del broquet afecta el to i la resistència de l'aire. Un coll de diàmetre més gran, dóna un to més suau. Els colls més curts (tudell més llarg) poden fer registres més alts plans i els colls més llargs (tudell més curt) poden fer-ho sostinguts.


4. CON INTERIOR
El con interior, és la part interna del broquet que va des del coll a la sortida d'aquesta. Aquest conté un disseny de certa complexitat i les seves dimensions i forma afecten significativament tant a les notes altes com a les baixes.


Comparativa de distints cons interns


El diàmetre d'aquest element influeix també en el timbre i en la resistència. En el tractat sobre broquets per a trompeta d'èmbols escrit per Phyllis Stork ens aclareix aquest punt de la següent manera:

"per comprendre millor els efectes provocats pels diferents canals interiors n'hi ha prou aplicar els principis d'apreciació respecte a la resistència. En regla general, reduint el canal s'obté:
1: més resistència.
2: més velocitat d'aire
3: més vibracions
4: un so més clar
5: notes més agudes.

Eixamplant el canal es produeix:
1: menys resistència
2: velocitat inferior de l'aire
2: un so més fosc."



També és important la forma que tingui el desenvolupament del con. Doncs un con que tingui un desenvolupament progressiu i uniforme, l'emissió serà suau i fàcil, mentre que un el desenvolupament sigui molt brusc al principi i després es mantingui ampli, produirà un so més brillant i agressiu.


 
5. TUDELL EXTERIOR
Es tracta de la part del broquet que ha d'encaixar amb el receptor de la tuba (tudell). La importància d'aquest element, no és menor que els altres, ja que de la seva correcta conicitat i dimensions depèn l'acoblament amb l'instrument, que en qualsevol cas ha de ser perfecte, ja que si hi hagués alguna imperfecció, la qualitat i resposta es veurien immediatament disminuïdes. Un broquet que balla a l'interior del tudell de l'instrument, signifiqués que la conicitat d'algun dels tudells no és correcta, bé l'interior o l'exterior. També en funció de que el tronc del con sigui més o menys gran, el broquet entrarà més o menys en l'instrument. Això afectà a la dimensió de la càmera que es troba entre el final del broquet i la paret d'encaix del tudell de l'instrument. La dimensió d'aquesta afecta en gran mesura a la resistència i claredat del so final.




Com a fet curiós cal destacar que hi ha marques que distribuixen cada part del broquet de manera independent, de manera que pots aplicar diferents copes a una mateix broquet.






RESUM:
ARO

  • Ample: Ajut per a la resistència. 
  • Estret: Ajut per a la flexibilitat i el registre. 
  • Arrodonit: Més còmode. 
  • Pla: Més brillantor i precisió en l'atac.
COPA
  • Diàmetre gran: Augmenta el volum i el control. 
  • Diàmetre petit: Contraresta el cansament. 
  • Més profunda: So més fosc, especialment en el registre greu. 
  • Menys profunda: So més brillant, millora la resposta, especialment en el registre agut.
COLL O GOLA
  • Ample: Possibilitat de bufar més aire, més volum, entonació, major afinació en el registre agut (en les mides més grans també succeeix en el registre greu).
  •  Estret: Augmenta la resistència i la brillantor, facilita el registre agut.



MARQUES DE BROQUETS:





EL CAMÍ CAP A L'INSTRUMENT (Viatge a Ítaca)


Fruït de la continua preocupació i interès per establir des d'un principi uns adequats hàbits d'estudi nasqué aquesta infografia: el camí cap a l'instrument. En ella done constància de la importància que té el cantar i el treball de la vibració del llavis abans de passar a tocar amb l'instrument, ja que molts dels problemes més comuns en els alumnes més novells es poden corregir abans de passar a l'instrument, entonació invertida, manca d'aire, vibració deficient, etc...


He dividit per tant aquest itinerari en 4 estacions:
  1. Veu: en aquesta estació focalitzarem l'atenció en el desenvolupament del ritme i de l'entonació d'allò que ha de tocar posteriorment a l'instrument.
  2. Llavis: es buscarà una adequada posició dels llavis que contribuisca a desenvolupar una correcta vibració dels mateixos i una sonoritat plena.
  3. Boquilla: en aquest punt afegim el treball de broquet, per tant, prestarem atenció en la recerca d'una adequada embocadura que s'adapte a les característiques fisiològiques de l'alumnat.
  4. Instrument: finalment traslladarem a l'instrument tot el que s'ha treballat en els estadis anteriors.







CADA COSA PEL SEU NOM: VÀLVULES ROTATIVES


Us deixe un parell d'imatges amb les quals podreu aprendre el nom correcte de cada una de les peces que formen la vàlvula rotativa.










TRENCACLOSQUES MUSICAL: PRINCIPI DE REPETICIÓ


Des de fa temps li vaig pegant voltes al cap amb l'idea d'aconseguir noves estratègies per a motivar als alumnes en la seua pràctica instrumental, però me n'he adonat que no tot està en dedicar-li temps al instrument, sinó que encara hi ha una cosa més important, aprofitar-lo.

En aquesta entrada intente aplicar de manera pràctica un dels principis en els quals base el procés d'aprenentatge i el qual constitueix un pilar fonamental per a consolidar l'aprenentatge, el principi de repetició. 

Una de les frases que més repetix als alumnes és: "si no canvies res, sempre obtindràs el mateix resultat". Així doncs, l'aprenentatge estarà determinat per la capacitat que tinga el alumnes per establir les modificacions i millores oportunes en la seua pràctica instrumental. Aquest canvis, sobretot els que fan referència a hàbits, requeriran en primer lloc de paciència i en segon lloc un nou hàbit sobre el qual sobreposar l'anterior. Aquest fet únicament es durà a bon terme mitjançant la repetició.

Vista la escassa motivació que tenen els alumnes per a la repetició, vaig dissenyar aquest infografia per fer-los entendre la necessitat d'aplicar el principi de repetició a 3 nivells diferents, en els quals en cadascun d'ells els objectius i les finalitats varien segons en quin nivell s'estiga. És de vital importància fer-los reflexionar sobre la importància del treball a nivell de compàs i del concepte de qualitat versus quantitat.

  • 1r nivell: treball minuciós a nivell de compàs. En aquest nivell, es tractarà d'establir les modificacions necessàries per a superar les dificultats que es puguen trobar a la partitura: registres, sonoritat, intervals, lligats, picat...


 
  • 2n nivell: treball a nivell de frase musical o pentagrama. Una vegada es disposen de les peces necessàries és moment d'ajuntar-les construint frases musicals. L'atenció la centrarem en establir punts de respiració, dominar les dinàmiques i els matisos.

     

    • 3r nivell: treball a nivell d'obra completa. En aquest nivell l'alumne ha de ser capaç de tocar tota l'obra sencera. Els punts d'interès seran aproximar-se al tempo marcar pel compositor i aconseguir un caràcter adequat a l'estètica de l'obra.





    No hi ha cap número màgic que establisca quantes vegades hem de repetir cada compàs o cada frase. El número de repeticions vindrà dictat per la pròpia dificultat que tractem de superar. Així doncs, si el compàs o el passatge no té cap dificultat o bé aquesta és baixa, amb poques repeticions serà suficient, en canvi, haurem de repetir més vegades per a aconseguir una bona interpretació en passatges de major dificultat.





    PARTS DEL BROQUET I


    Aquesta és la primera entrada d'una sèrie de posts relacionats amb el broquet en els quals es tractarà d'oferir una primera pressa de contacte amb el broquet. Deixaré per a més avant l'anàlisi de com afecta cada part del broquet en el so.

    El broquet és la part més important en els instruments de vent metall, ja que l'instrumentista fa vibrar els seus llavis per a produir el so en esta peça. És fonamental que el broquet s'ajuste per una banda a les característiques fisiològiques de l'instrumentista (llavis, dents, mandíbula....).

    Imagina't per un moment a un maratonià. Què passaria si aquest correra amb unes sabatilles dos talles més grans, o bé amb unes sabatilles dos talles més menudes? De la mateixa manera, el broquet s'ha d'ajustar a les característiques físiques particulars de cada instrumentista.

    Per una altra banda, el broquet ha de contribuir a obtindre el tipus de sonoritat que més s'ajusta a l'ideal sonor propi de cada l'instrumentista: so fosc, so brillant, articulacions més o menys directes, major o menor control  de les dinàmiques i dels lligats...

    Per últim, el broquet a de garantir una plena sonoritat en tots els registres, de manera que aquests mantinguen el mateix "color" (timbre) en el tres registres. Ha de contribuir a obtindre una sonoritat més rica en el aguts en aquells instrumentistes amb major dificultat en aquest registre, o en el registre greu en aquells instrumentistes amb dificultats en aquest altre registre.


    Per aquest motiu, es difícil trobar un broquet que s'ajuste adequadament a aquestes tres característiques abans esmentades: fisonomia, sonoritat i registre.


    Una vegada ja entrats en matèria, veiem quines són les principals parts del broquet:
    1. Grossor de la vora (Rim width).
    2. Contorn de la vora (Rim contour).
    3. Vora interna (Inner edge of rim)
    4. Diàmetre interior (Inner rim diameter).
    5. Profunditat de la copa (Cap depth).
    6. Gola o coll (Throat/Bore).
    7. Tudell (Shank). 
    8. Con intern (Backbore).







    Tracta de comprovar el que has aprés en aquesta entrada identificant les parts del broquet en la aquest activitat.





    No dubtes en deixar el teu comentari.

    BENDING


    La paraula Bending prové del verb anglés bend, que significa doblar, inclinar o curvar. El bending és una tècnica que s'ha importat de la guitarra i de l'harmònica, mitjançant la qual es modifica l'entonació de les notes per mitjà de la cavitat bucal i la incidència i pressió del fluix d'aire.





    Si bé, la guitarra i l'harmònica tenen una llarga tradició en aquesta tècnica, altres instruments com la trompeta o el saxòfon han incorporat des de fa uns anys el bending als seus estudis diaris. 


    Transportant aquesta tècnica al nostre terreny, diferenciarem 2 tipus de blending:
    • El blending comú: en el qual es modifica l'entonació de les notes descendentment.
    • "Overbending": efecte produït en les guitarres en el qual la modificació de l'entonació de les notes és ascendent. Aquest tipus de bending presenta una major dificultat d'execució en els instruments de vent-metall. Aconselle aparcar de moment el overbending fins que assolim un clar domini del bending comú.


    Quins beneficis té incloure exercicis de bending en la nostra rutina?
    • Millora l'embocadura: contribuix a col·locar el paladar en la posició adequada a cada nota i registre.
    • Contribuix a promoure el volum d'aire: esencial en el desenvolupament de la qualitat sonora.
    • Millora l'estabilitat del so: amb la pràctica del bending s'adquirix un major domini del fluix de l'aire, el qual repercutix en l'estabilització del so.
    • Major sensibilització per a afinar les notes.
    • És un bon exercici d'escalfament, però també un molt bon exercici per a finalitzar la sessió d'estudi, com exercici per a tornar a la calma i relaxar el llavis.


    Pasem a la pràctica. Com es fa el bending amb el nostre instrument?
    Cal partir sempre d'una nota real (nota executada amb la digitació que li correspon),després cal flexionar l'entonació cap avall sense modificar la digitació i per últim cal tornar a la nota inicial.

    Per a produir la baixada de l'entonació, la mandíbula i el diafragma són fonamentals. Al obrir la mandíbula, s'augmentat el volum del fluix de l'aire, la qual cosa contribuix a donar continuitat a la vibració del llavis i permet que l'aire surta a menor pressió.

    Aspectes que facilitaran el domini del bending:
    • Ajuda't dels reguladors per a baixar a les notes falses.
    • Relaxació del cos: evita les tensions musculars extra.
    • Correcta respiració diafragmàtica.
    • Recomane començar per el Do2 en el cas de la tuba; Sib 2 en el cas del bombardí en Sib, ja que és un registre còmode en el qual les modificacions per a variar la pressió de l'aire són mínimes.